El ball d’espases es ballava i es balla a diferents llocs d’Europa. Des d’un punt de vista històric, la literatura esdevé una magnífica font documental de la seva importància i proliferació. La majoria de referències es troben en obres barroques corresponents al «Siglo de Oro» de la literatura castellana. És per això que en aquesta publicació ens centrarem en només algunes de les obres més conegudes on el ball d’espases hi és present, fent una especial menció al Quixot de Miguel de Cervantes.
1. LOPE DE VEGA (1562-1635)
Famós per renovar el teatre castellà de la seva època trencant les regles que s’havien seguit fins aleshores. Lope de Vega menciona el ball d’espases en diverses ocasions, com per exemple: Los Bandos de Sena [711], 1635
“Y dirá: «Arrima esta cruz,
que este son no has de perder»,
que así dizque lo decía
el sacristán de Paradas
cuando la danza de espadas
en las procesiones vía.”
2. GUZMÁN DE ALFARACHE, 1599, MATEO ALEMÁN
Aquí tenim una obra que, juntament amb el Lazarillo de Tormes, esdevé un dels exemples més coneguts de literatura picaresca tan pròpia del «Siglo de Oro» de la literatura castellana. En la seva primera part, es fa una petita menció al ball d’espases. Per ubicar-nos al moment, direm que Guzmán es troba a Madrid, després de ser despatxat com a ajudant de cuiner i d’haver trobat una altra feina que no el treia de la seva condició miserable, és per això que roba diners a un especier. Tot seguit, fuig cap a la ciutat de Toledo. En el seu viatge, hi ha un moment que neteja la seva roba i diu el següent: “Quedé puesto en blanco, muy acomodado para la danza de espada de los hortelanos” (p. 171)
Aquesta frase ens permet conèixer una mica més els balls d’espases de la corona de Castella de finals del segle XV, ballat per hortolans, és a dir, per les persones que conreen els horts i vestits totalment de color blanc.
3. EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA, 1605, 1615
El nostre ball té el privilegi d’estar present a la que es considera l’obra de referència de la literatura castellana i una de les millors dins de la literatura universal. Cervantes, en els capítols XIX i XX de la segona part del Quixot, immortalitza el ball d’espases dins de les aventures de don Quixot i Sancho Panza al territori de la Manxa.
Don Quixot es troba amb dos estudiants i dos llauradors que es dirigeixen a les noces de Camacho i Quiteria, segons ells les millors noces que hi ha hagut fins ara en tota la Manxa amb “maheridas danzas, así de espadas como de cascabel menudo” (p. 354). Com es dirigeixen a la mateixa direcció, don Quixot decideix acompanyar-los. L’endemà se celebra el casament i Cervantes descriu el ball d’espases de la següent manera:
“De allí a poco comenzaron a entrar por diversas partes de la enramada muchas y diferentes danzas, entre las cuales venía una de espadas, de hasta veinte y cuatro zagales de gallardo parecer y brío, todos los vestidos de delgado y blanquísimo lienzo, con pañuelos de tocar, labrados de varias colores de fina seda; y al que los guiaba, que era un ligero mancebo, preguntó uno de los de las yeguas si se había herido alguno de los danzantes.
– Por ahora, bendito sea Dios, no se ha herido nadie: todos vamos sanos.
Y luego comenzó a enredarse con los demás compañeros con tantas vueltas y con tanta destreza, que ninguna le había parecido tan bien como aquélla.” (p.377)
A partir d’aquesta descripció podem analitzar d’una manera bastant precisa com vestien els balladors. Com ens indica Cervantes, la dansa era ballada per una vintena de “zagales”, és a dir de pastors joves. Vestits de blanc, com ja ens havia indicat Mateo Alemán, i amb uns “pañuelos de tocar”, que eren uns mocadors amb els quals es cobria tot el cap. Hi havia un personatge jove que els guiava.
És molt interessant citar una de les anotacions de peu de pàgina referent als balls d’espases que va fer don Diego Clemencín en l’edició de 1833 del Quixot, que deia el següent:
“Danzas de espadas. Era fiesta de labradores muy usada antiguamente en España, y todavía se conserva en algunas de las provincias. Los que danzan llevan espadas desnudas, con las que hacen á compás varias figuras y mudanzas, á veces no sin peligro de los mismos bailarines y susto de los espectadores. Covarrubias en su Tesoro, cuenta que esta danza se usa en el reino de Toledo, y dánzala en camisa y en gregüescos de lienzo, con unos tocadores en la cabeza, y traen espadas blancas, y hacen con ellas grandes vueltas y revueltas, y una mudanza que llaman la degollada porque cercan el cuello del que los guía con las espadas, y cuando parece que se lo van a cortar por todas partes, se les escurre de entre ellas…” (p.354)
Tot i la seva referència en obres d’importants autors de la literatura castellana, encara no hem trobat cap obra literària clàssica que mencioni el ball d’espases als Països Catalans. Tot i així la nostra tasca de recerca no cessarà en cap moment. Ens encanta compartir amb tots vosaltres informació d’interès sobre el nostre projecte a punt de ser estrenat.
No us oblideu de col·laborar al nostre Verkami per fer-lo possible:
https://www.verkami.com/projects/15283-ball-despases-de-cervera.
No us oblideu de col·laborar al nostre Verkami per fer-lo possible:
https://www.verkami.com/projects/15283-ball-despases-de-cervera.
Enllaços de les obres comentades:
- Lope de Vega (1614), Los Embustes de Celauro [1055]: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor-din/los-embustes-de-celauro--0/html/ff97ff26-82b1-11df-acc7-002185ce6064_10.html#I_1_
- Loper de Vega (1635), Los Bandos de Sena [711]: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor-din/los-bandos-de-sena--0/html/fff9cc1a-82b1-11df-acc7-002185ce6064_5.html#I_1_
- Mateo Alemán (1599), Guzmán de Alfarache, p. 171: http://www.librosdearena.es/Biblioteca_pdf/GuzmandeAlfarache.pdf
- Miguel de Cervantes (1605 i 1615), El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, p. 354 i 377: https://books.google.es/books?id=XiHWfgL5qxUC&pg=PA354&dq=don+quijote++danza+de+espadas+1833&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjf5OeUse7NAhUB8RQKHcZxCN8Q6AEIHDAA#v=onepage&q=don%20quijote%20%20danza%20de%20espadas%201833&f=false
