Hem estrenat el Ball d'Espases de Cervera!

18 de setembre serà a partir d'ara una data senyalada al nostre calendari per ser el dia que es va estrenar el Ball d'Espases de Cervera, 300 anys després de la seva última actuació. Aquest esdeveniment és molt important per a nosaltres, els membres d'aquesta associació, que portàvem 2 anys treballant perquè això sortís. I és que no és un fet equiparable a crear un ball barroer en un poble sense cap mena de tradició, sinó que aquest ball és producte d'un treball arxivístic i etnològic previ. Els responsables han estat treballant amb referències històriques existents, preparant la coreografia, recreant la música a partir d'altres danses existents, dissenyant un vestuari barroc basant-se en gravats d'època i, sobretot, assajant setmanalment perquè el que es va veure diumenge sortís.

Sens dubte, ens trobem davant d'un fet històric, no tractem de reivindicar els nostres drets recuperant una dansa que els Borbons ens van prendre, com alguns mitjans de comunicació poden donar a entendre. Simplement volem recuperar un element de la cultura popular de la nostra ciutat deslliurant-nos de qualsevol contingut polític. Sabem que hi havia un ball d'espases a Cervera entre 1411 i 1724, una cronologia que casualment coincideix amb la primera i última referència que hi ha en el Principat. A partir d'aquest fet, vam voler reproduir el que podria ser aquell ball. Sabíem que el ball d'espases, com la majoria de balls populars, formaven part dels entremesos del Corpus i de les processons que acompanyaven la figura del sant que venerava el poble el dia de la Festa Major. Sens dubte, el ball d'espases estava carregat d'un element popular, però sobretot religiós. Per això, el ball d'espases l'hem recuperat no només per ser un entreteniment o un espectacle, sinó també per ser present en el seguici festiu i el Corpus de Cervera.

No ha estat fàcil, els membres d'aquesta associació som joves, i segurament molts de vosaltres associareu joventut amb inexperiència. No neguem que aquesta associació de conceptes sigui certa, però per nosaltres joventut també es pot associar amb il·lusió, i és que si el ball d'espases de Cervera s'ha estrenat aquest diumenge, és gràcies a la il·lusió, la il·lusió d'uns joves que s'han bolcat plenament a fer la feina tan bé com podien i que han aconseguit superar tota mena d'adversitats: manca de recursos, diners i suport durant molt temps. Tot i així no hem estat sols, en tot moment hem tingut al costat a l'Àngel Vallverdú, que sense el seu treball, estudi, suport i paciència res d'això hagués estat possible. Aquest ball tampoc seria factible sense el suport de Seny Major, que des del primer moment ha acollit i ajudat aquest petit projecte. Tampoc podem oblidar el que la Paeria de Cervera ha fet per nosaltres i sobretot el Paer en Cap, Ramon Royes, a qui hem fet padrí honorífic de la nostra entitat. Finalment, volem agrair el que ha estat el suport més important, vosaltres, que a través de donacions en fires, aportacions al nostre Verkami i difusions per les xarxes socials, heu tirat endavant aquest projecte. 

Tot seguit us deixem un petit reportatge fotogràfic d'aquest dia tan especial:

1. Marxa des de la Universitat fins a la Paeria

2. Acte Institucional

3. Primera Actuació del Ball d'Espases de Cervera

Per acabar us deixem algunes notícies, vídeos i articles referents a la nostra estrena:  

VilaWeb: 

http://www.vilaweb.cat/noticies/cervera-recupera-el-ball-despases-el-mes-antic-de-catalunya-prohibit-pels-borbons/

Nació Digital:

 http://www.naciodigital.cat/noticia/116103/cervera/recupera/ball/espases/antic/catalunya

El Punt Avui: 

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/1005184-estrena-del-recuperat-ball-despases-de-cervera.html

Paeria de Cervera: 

http://www.cerverapaeria.cat/noticies/cervera-recupera-el-seu-ball-d2019espases

Tàrrega Tv: 

http://www.tarrega.tv/cervera-recupera-el-seu-ball-despases/

TV3: 

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/cervera-recupera-el-ball-despases-el-mes-antic-de-catalunya/video/5620531/

- Presentació de la reintroducció del Ball d'Espases de Cervera 1 - Professó

- Presentació de la reintroducció del Ball d'Espases de Cervera 2 - Mudances

- Presentació de la reintroducció del Ball d'Espases de Cervera 3 - Rosa

Atentament, 

Natàlia Vilà Urriza, membre del Ball d'Espases de Cervera.

[Suports gràfics realitzats per Jan Quer i Eva Balcells]

Ja tenim cartell!!

Queda poc més d'una setmana per la nostra estrena i tots els membres del Ball d'Espases de Cervera estem treballant de valent per a preparar aquest dia tan especial.

Avui, dia 6 de setembre del 2016, hem presentat el nostre cartell a l'Acte de presentació de la Isagoge i la Festa Major de Cervera, a part d'explicar més detalladament com serà la nostra estrena el pròxim 18 de setembre.

La nostra presentació consistirà en un acte institucional obert al públic, a la Sala de Plens de la Paeria a les 11h. Seguidament, a les 11.45 sortirem a la Plaça Major i realitzarem el nostre ball per primer cop des del 1724. Aquell dia també disposarem d'un espai a la mateixa Plaça Major per a repartir les recompenses als nostres mecenes de Verkami.

Hi esteu tots convidats!!

El Ball d'Espases a través de la literatura (I)

El ball d’espases es ballava i es balla a diferents llocs d’Europa. Des d’un punt de vista històric, la literatura esdevé una magnífica font documental de la seva importància i proliferació. La majoria de referències es troben en obres barroques corresponents al «Siglo de Oro» de la literatura castellana. És per això que en aquesta publicació ens centrarem en només algunes de les obres més conegudes on el ball d’espases hi és present, fent una especial menció al Quixot de Miguel de Cervantes.

1. LOPE DE VEGA (1562-1635)

Famós per renovar el teatre castellà de la seva època trencant les regles que s’havien seguit fins aleshores. Lope de Vega menciona el ball d’espases en diverses ocasions, com per exemple:  

Los Bandos de Sena [711], 1635   

“Y dirá: «Arrima esta cruz,  

que este son no has de perder»,  

que así dizque lo decía  

el sacristán de Paradas 

cuando la danza de espadas 

en las procesiones vía.”

2. GUZMÁN DE ALFARACHE, 1599, MATEO ALEMÁN

Aquí tenim una obra que, juntament amb el Lazarillo de Tormes, esdevé un dels exemples més coneguts de literatura picaresca tan pròpia del «Siglo de Oro» de la literatura castellana. En la seva primera part, es fa una petita menció al ball d’espases. Per ubicar-nos al moment, direm que Guzmán es troba a Madrid, després de ser despatxat com a ajudant de cuiner i d’haver trobat una altra feina que no el treia de la seva condició miserable, és per això que roba diners a un especier. Tot seguit, fuig cap a la ciutat de Toledo. En el seu viatge, hi ha un moment que neteja la seva roba i diu el següent:

“Quedé puesto en blanco, muy acomodado para la  danza de espada de los hortelanos” (p. 171)

Aquesta frase ens permet conèixer una mica més els balls d’espases de la corona de Castella de finals del segle XV, ballat per hortolans, és a dir, per les persones que conreen els horts i vestits totalment de color blanc.

3.  EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA, 1605, 1615

El nostre ball té el privilegi d’estar present a la que es considera l’obra de referència de la literatura castellana i una de les millors dins de la literatura universal. Cervantes, en els capítols XIX i XX de la segona part del Quixot, immortalitza el ball d’espases dins de les aventures de don Quixot i Sancho Panza al territori de la Manxa.  

Don Quixot es troba amb dos estudiants i dos llauradors que es dirigeixen a les noces de Camacho i Quiteria, segons ells les millors noces que hi ha hagut fins ara en tota la Manxa amb “maheridas danzas, así de espadas como de cascabel menudo” (p. 354). Com es dirigeixen a la mateixa direcció, don Quixot decideix acompanyar-los. L’endemà se celebra el casament i Cervantes descriu el ball d’espases de la següent manera:

“De allí a poco comenzaron a entrar por diversas partes de la enramada muchas y diferentes danzas, entre las cuales venía una de espadas, de hasta veinte y cuatro zagales de gallardo parecer y brío, todos los vestidos de delgado y blanquísimo lienzo, con pañuelos de tocar, labrados de varias colores de fina seda; y al que los guiaba, que era un ligero mancebo, preguntó uno de los de las yeguas si se había herido alguno de los danzantes.
– Por ahora, bendito sea Dios, no se ha herido nadie: todos vamos sanos.
Y luego comenzó a enredarse con los demás compañeros con tantas vueltas y con tanta destreza, que ninguna le había parecido tan bien como aquélla.” (p.377)

A partir d’aquesta descripció podem analitzar d’una manera bastant precisa com vestien els balladors. Com ens indica Cervantes, la dansa era ballada per una vintena de “zagales”, és a dir de pastors joves. Vestits de blanc, com ja ens havia indicat Mateo Alemán, i amb uns “pañuelos de tocar”, que eren uns mocadors amb els quals es cobria tot el cap. Hi havia un personatge jove que els guiava.

És molt interessant citar una de les anotacions de peu de pàgina referent als balls d’espases que va fer don Diego Clemencín en l’edició de 1833 del Quixot, que deia el següent:

“Danzas de espadas. Era fiesta de labradores muy usada antiguamente en España, y todavía se conserva en algunas de las provincias. Los que danzan llevan espadas desnudas, con las que hacen á compás varias figuras y mudanzas, á veces no sin peligro de los mismos bailarines y susto de los espectadores. Covarrubias en su Tesoro, cuenta que esta danza se usa en el reino de Toledo, y dánzala en camisa y en gregüescos de lienzo, con unos tocadores en la cabeza, y traen espadas blancas, y hacen con ellas grandes vueltas y revueltas, y una mudanza que llaman la degollada porque cercan el cuello del que los guía con las espadas, y cuando parece que se lo van a cortar por todas partes, se les escurre de entre ellas…” (p.354)

Tot i la seva referència en obres d’importants autors de la literatura castellana, encara no hem trobat cap obra literària clàssica que mencioni el ball d’espases als Països Catalans. Tot i així la nostra tasca de recerca no cessarà en cap moment. Ens encanta compartir amb tots vosaltres informació d’interès sobre el nostre projecte a punt de ser estrenat.

No us oblideu de col·laborar al nostre Verkami per fer-lo possible:

https://www.verkami.com/projects/15283-ball-despases-de-cervera.

Enllaços de les obres comentades:

• Lope de Vega (1614), Los Embustes de Celauro [1055]: http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor-din/los-embustes-de-celauro--0/html/ff97ff26-82b1-11df-acc7-002185ce6064_10.html#I_1_

• Loper de Vega (1635), Los Bandos de Sena [711]:  http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor-din/los-bandos-de-sena--0/html/fff9cc1a-82b1-11df-acc7-002185ce6064_5.html#I_1_

• Mateo Alemán (1599), Guzmán de Alfarache, p. 171: http://www.librosdearena.es/Biblioteca_pdf/GuzmandeAlfarache.pdf

• Miguel de Cervantes (1605 i 1615), El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, p. 354 i 377: https://books.google.es/books?id=XiHWfgL5qxUC&pg=PA354&dq=don+quijote++danza+de+espadas+1833&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjf5OeUse7NAhUB8RQKHcZxCN8Q6AEIHDAA#v=onepage&q=don%20quijote%20%20danza%20de%20espadas%201833&f=false

El Ball d'Espases de Cervera ja ha tret el Verkami

S’inicia una campanya de micromecenatge per recuperar el primer Ball d’Espases de Catalunya.

Des del Ball d'Espases de Cervera ens plau anunciar l'inici del nostre Verkami per a recaptar diners per a fer possible la nostra iniciativa que s'estrenarà el dia 18 de setembre a Cervera. Durant 40 dies obrim al públic la possibilitat de formar part de la realització d'aquest projecte a tothom que ho vulgui a canvi d'unes recompenses majors o menors segons la quantitat aportada.

El ball d'espases formava part del seguici festiu de Cervera entre el 1411 i el 1724, dues dates que curiosament corresponen a la referència més antiga del ball d'espases a Catalunya i l'última que ens consta. És per això que des de fa 2 anys, amb l'ajut de l'Àngel Vallverdú, mestre flabioler i expert en danses festives, estem intentant reintroduir aquest ball i, amb ell, recuperar una part de la història cultural de la nostra ciutat.

Des del nostre començament a les xarxes socials hem intentat explicar com és aquest ball. En diverses publicacions hem intentat expressar les seves divergències amb els balls de bastons i la seva certa relació amb els balls de pastorets i de cercolets, en el sentit que les espases juguen el paper de cordó umbilical entre balladors, i amb elles es fan figures com passadissos, degollades, estels i roses.

Tenim la intenció de recaptar un total de 2.000 € que destinarem al cost de les espases i dels vestits. En el meravellós cas que la xifra aconseguida fos superior, els destinaríem en millores i alguna novetat.

Qualsevol altra informació que necessiteu la podeu trobar a la nostra pàgina de Verkami o contactant amb nosaltres personalment per xarxes socials. Estem molt emocionats amb aquesta iniciativa i és la nostra intenció contagiar la nostra emoció a tota la població de Cervera i del Principat. Fem-ho possible!

ENLLAÇ A VERKAMI: http://vkm.is/ballespasescervera

1411, la primera referència del Ball d’Espases de Cervera

Es documenta per primera vegada en l’Ordinació de Corpus Christi de 1411.

 

Detall de l'Ordinació de Corpus Christi de 1411 on es menciona "lo joch de les spases" (Arxiu Comarcal de la Segarra).

El Ball d’Espases era una dansa ballada principalment per organitzacions gremials i confraries en les celebracions del Corpus Christi i el Carnaval. Els orígens del ball els situem al segle XIV, les primeres referències comunament acceptades les trobem en les celebracions de Carnaval de Bruixes (Bèlgica) dels anys 1389 i 1404. A partir del segle XV, es van anar popularitzant per tot Europa i es van estendre per terres catalanes.  La primera referència catalana la trobem a Cervera en l’Ordinació de Corpus de 1411. Poc després es documenta el ball en diverses poblacions catalanes com Tarragona, Reus, Sarral o Tortosa.

A continuació, us oferim la transcripció realitzada per l’historiador cerverí Josep M. Llobet i Portella d’aquest fantàstic document.  Us mostrem la secció d’entremesos de l’Ordinació de Corpus on hi ha la primera referència del Ball d’Espases a Cervera:

Detall de  l'Ordinació de la festa del Corpus Christi de 1411 ( Arxiu Comarcal de la Segarra).

        

“Primerament, vayen Lucifer e los diables.

En aprés, vayen los trompadors.

En aprés, vaye la senyera, la qual porte en Barthomeu Selva, prevere, en un caval bé appareyllat, ab sa dacmàticha.

En aprés, vaye lo joch de les spases, lo qual fan en Ffrancesch Quintana e n’Arnau d’Abeyllà.

En aprés, vaye la Cathalina, la qual fa la confraria del Sant Sperit.

En aprés, vayen los jochs de la confraria de Sent Johan.

En aprés, vayen los jochs de la confraria de Sant Ffrancesch.

[...]”

El Corpus cerverí és documentat per primera vegada en una crida de la festa el 1337. El 1398, ja se'ns dóna notícia de l’existència d'entremesos i de l'ordenació de la processó. L’Ordinació de 1411 constitueix el primer document d’aquest tipus que es conserva a Cervera. Va ser redactada per les autoritats cerverines el dia 9 de juny de 1411 per a la celebració del Corpus que aquell any fou el dia 11 de juny. El document és d’especial rellevància, ja que documenta per primera vegada dos elements: la primera menció d'un Ball d’Espases a Catalunya: "En aprés, vaye lo joch de les spases, lo qual fan en Ffrancesch Quintana e n’Arnau d’Abeyllà"; i d’un Ball de Diables: "Primerament vayen Lucifer e los diables", que és també una de les primeres referències al nostre país.

“Joch”, “entremès” o “ball de les espases” han estat termes usuals per parlar del mateix però el terme que posteriorment s’utilitzà, i el que ha arribat fins als nostres dies,  fou l’últim dels tres: el Ball d’Espases de Cervera. Pensem que el Ball, com també el Ball de Diables, va aparèixer possiblement en una data anterior al 1411, suposadament ja existia a  finals del segle XIV. En el corpus cerverí del segle XV trobem ja molts dels entremesos i elements festius que acabaran configurant els seguicis populars de les festes actuals de la ciutat. Hi trobem, primer de tot, el Ball d’Espases i el Ball de Diables (1411), l’Àliga (1423), el Drac (1426), el Gegant (1450) i el Ball de Cavallets (1457).

L’Ordinació de Corpus de 1411 es troba a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. La podeu trobar transcrita per l’historiador cerverí Josep M. Llobet i Portella, clicant aquí.

Fonts:

ACSG. Fons Ajuntament de Cervera, secció de cultura. Sèrie d’ordinacions de la festa del Corpus, Ordinacions de la festa del Corpus Christi (1400-1489), top. 2815.

AMADES, Joan (1936). Cançoner popular de Catalunya. Vol. 1: Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

MIRÓ, Ramon (1998). La processó del Corpus i els entremesos. Cervera, segles XIV-XIX, Publicacions Abadia de Montserrat, Barcelona.

RIVERA, Xavier (2009). Els Diables, Llucifer i la Processó de Corpus de Cervera, als segles XIV i XV.

Què és un Ball d'Espases?

Aquest post el dediquem a resoldre una pregunta molt senzilla que, potser, us heu formulat: "Què és un Ball d'Espases?".

Dedicarem les properes publicacions del nostre bloc a explicar-vos amb tanta precisió com puguem què és un ball d'espases. Descobrirem, amb informacions breus, quin és aquest ball, on s'havia ballat, on es dansa actualment, les coreografies que s’hi executen, les músiques, gravats, documents històrics i molt més!

 Ball d’espases del gremi de ganiveters de Nüremberg. Any 1600.

Així doncs, resolem el dubte que plantejava aquest post: "què és un Ball d'Espases?". Segurament, algú s'haurà preguntat: "és un ball de bastons amb espases?". Bé, doncs la resposta és, rotundament, no!

El ball d’espases és una forma de dansa en la qual diversos balladors, amb espasa en mà, ballen al so d'una música predeterminada i formant diverses figures tals com passadissos, la volta, estels, degollades i roses. En molt poques ocasions hi ha simulacions de batalla o combat amb l'espasa. Aquesta dansa, la d’espases, tindria més a veure, formalment, amb els balls de pastorets o de cercolets que no pas amb els de bastons.

Cal considerar també el ball d’espases com a quelcom diferent. Aquesta dansa no utilitza l'arma com a element necessari d’una representació pantomímica de combat, com seria el cas de molts balls de cavallets o de moros i cristians. L’espasa en aquesta dansa és un cordó umbilical entre dansaires, un element simbòlic, més que no pas una eina necessària per a una representació al·legòrica de lluita; és el que els experts anglòfons anomenen linked sword dance.

La tipologia de balls d’espases és diversa al llarg del continent europeu. Ho prova el fet que la dansa pot integrar des de personatges com el diable fins a parlaments, similars al que nosaltres entenem com a balls parlats. Un exemple d’aquests el trobem a Alemanya, al Ball d'Espases d'Überlingen (Schwerttanz Überlingen). 

A continuació us enllacem un vídeo de la representació del ball a Überlingen: 

Imatges extretes de:

http://www.ramonpelinski.com/imagenes/danza-de-espadas

Cervera tindrà el primer Ball d’Espases de Catalunya

El ball documentat a la ciutat des del segle XV va ser prohibit a Catalunya després del 1714. 300 anys després, un grup de joves volen recuperar-lo.

Un grup de joves cerverins i cerverines treballen des de fa dos anys en la recuperació de l’històric Ball d’Espases de Cervera. Assessorats per Àngel Vallverdú, expert en danses festives, han realitzat un estudi de la reintroducció de la dansa basant-se en la documentació cerverina i catalana existent. 

L’estudi ha descobert que el Ball d’Espases de Cervera, datat el 1411, és el més antic de Catalunya així com un dels més antics del món. A més a més, l’estudi exposa que el ball cerverí va ser l’últim en desaparèixer al Principat arran de les prohibicions borbòniques desprès de la Guerra de Successió (1701-1714). 

El projecte ara mateix està buscant finançament i per aquest motiu iniciaran una campanya de micromecenatge per sufragar el cost de les espases i dels vestits. Està previst que la presentació de la recuperació del Ball d’Espases de Cervera sigui per la Festa Major del Sant Crist al mes de setembre.